Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’han convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus. Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l’obertura del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L’ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962 a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…