JOAN BARCELÓ I CULLERÉS va néixer a Menàrguens (La Noguera) el 1955. Als catorze anys es traslladà a Barcelona i estudià alguns temps per missíoner. En aquell temps pintava i va fer algunes exposicions a Lleida, Solsona i Manresa. El 1974 guanyà un accèssit al I Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i els seus poemes foren publicats dins la tercera antologia. Professor de català, va treballar a les escoles dels barris més difícils de Barcelona -Cornellà i Bellvitge -, així com en un col·legi privat. A partir de 1975 va guanyar un seguit de premis literaris. Va morir a Barcelona el 25 de juliol de 1980 d'un atac de cor, quan encara no havia fet els vint-i-cinc anys i deixant una considerable obra inèdita. Miracles i espectres és un conjunt de narracions que oscil·len entre el· costumisme pintoresc i la pinzellada vigorosa de l'aiguafort, barrejant a parts iguals realisme esperpèntic i màgia poètica. Joan Barceló vessa en aquest llibre una intensa dosi d'ironia i alhora una immensa pietat cap als homes de la seva terra i un profund amor per llur parla col·loquial. En aquest sentit, Miracles i espectres realitza una brillant i arriscada experiència: la incorporació de les formes dialectals de les comarques de Ponent a l'expressió literària. L'autor no pretenia amb això fer localisme superficial ni molt menys fer trontollar la unitat de l'idioma, sinó, ben al contrari, afirmar aqueixa unitat fent paleses les inesgotables possibilitats literàries del català a partir de la rica varietat dels dialectes que l'integren. El lector de Miracles i espectres restarà sorprès en comprovar que a determinades comarques del Principat de Catalunya parlen un "valencià" molt més expressiu i molt més allunyat del català estàndard que aqueixa pretesa "lengua valenciana" inventada pels enemics de la unitat de la nostra llengua.