L’any 1932, molt abans, doncs, que es parlés del rally París-Dakar, Nicolau M. Rubió va travessar l’Àfrica des d’Alger fins al Níger. Amb quatre companys, emprengué l’aventura en un camió d’aquells temps, batejat amb el nom de Barcelona i amb la bandera catalana al capdamunt. Hi duien tantes caixes, dipòsits d’aigua, bidons de benzina, eines, armes, sacs de dormir i farcells, que els homes gairebé no hi cabien. Així van fer la travessia del Sàhara i van conèixer, i sovint suportar amb una gran força d’ànim, el món del gran desert. I un cop arribats al Níger, van refer el camí altra vegada fins a Alger. Vuit mil quilòmetres!

Sàhara-Níger és la crònica d’una aventura que era extraordinària ara fa seixanta anys, i que continua essent-ho avui. Rubió i Tudurí descriu el paisatge, els tipus humans que troba en la soledat de l’immens sorral, les dures adversitats del trajecte amb una elegància d’estil, pròpia d’una figura del noucentisme, i amb un gust personal per l’humor.

Sàhara-Níger, a més de ser un testimoni viscut i únic, apareix per als lectors actuals com un gran clàssic, massa temps oblidat, de la literatura de viatges.