Canigó és la gran epopeia catalana que narra els orígens llegendaris de la Catalunya cristiana a través de diversos elements de procedència folklòrica, i respon a la voluntat de Verdaguer de posar les bases per a la reconstrucció del país tant des del punt de vista civil i nacional com religiós. Estructurat en dotze cants i un epíleg, el cèlebre diàleg entre els campanars dels monestirs de Cuixà i del Canigó, és un cant apassionat a la natura i una autèntica exaltació de la geografia catalana, alhora que un magnífic monument literari, un fastuós devessall d'imatges recreades amb una esplèndida riquesa lèxica. La narració és una barreja de personatges reals de la nostra història medieval amb d'altres de ficció i l'argument ens explica com Gentil, fill de Bernat Tallaferro, encisat per la fada Flordeneu, és mort pel seu oncle Guifré, acusat de traïció. Finalment, l'abat Oliba planta la creu al cim del Canigó.