«La professió de poeta hauria de considerar-se una professió de risc. És per això que aquest llibre que ara llegiràs resulta tan meritori. Aquest és un poemari de desamor on, tot i la joventud de l'autora, el sentiment deixa pas a l'experiència viscuda (ja va dir Rilke que la poesia no és feta de sentiments sinó d'experiències). Tanmateix, tenint com a precedent els poemes pioners de "Terra de Mai" (1982), de la Marçal, aquest és potser un dels primers poemaris descaradament lésbics de ls literatura catalana. Sílvia Bel éa atrevida i espontània com era la mateixa Marçal i tracta temes de rabiosa humanitat i actualitat (l'alzheimer, els serials de televisió, la caiguda de les torres bessones…). L'autora pren de Pere Quart la tendència als jocs de paraules i de Cristina Peri Rossi la poesia de la quotidianitat. Com m'agrada el poema que parla del radar que tenen les dones solteres i veuen amors futurs per tot arreu! Com n'és de real, de veritat!» Del pròleg de Mª Àngels Cabré.