Consells, proverbis i insolències reuneix, en dos apartats (Judicis finals i Proposicions deshonestes), un miler d'aforismes de Joan Fuster. El to és, com sempre en l'autor, irònic, esmolat i clar, i fins i tot amb el contrast que els diferents anys de redacció hi aporten, aquesta barreja - o suma- d'aforismes se'ns presenta com un inesgotable exercici de seducció intel·lectual. La lectura provoca l'acord i la discrepància contínuament i aquest n'és segurament el millor atractiu. De Judicis finals Pla n'havia dit que era «realment curiosíssim, en el sentit que està íntimament lligat amb la història de Fuster en que aquesta història pot tenir de més personal i de més autèntic».