Els clavells d’aquest llibre són de diferents colors, amb algun canvi de textura, fusions. Cada pom va acompanyat d’una targeta: et regalo un clavell, et regalo un poema.
Clavells, digueu tota aquesta mort, tota aquesta vida.

BLENS

Avui és el meu aniversari
i no tinc cap pressa
per venir ni per anar.
M’examino les mossegades de rata
per on s’escolen paisatges de neu,
postals dels qui han tornat a tenir ales,
i algun pelatge que fa tendresa
encara que no identificat,
com avui el meu melic.

Avui és el meu aniversari
i sumem els anys de tota la taula
i ens costa de no descomptar-nos
però amb dits rítmics i rugosa lletania
desvelem el número totèmic.
«I ara què?» alguna pregunta.
«Una altra ronda» demana una altra.

Per totes bandes irrompen gats i més gats,
envejosos de tantes vides juntes
i superposades de llunes i sol.
Els calmo les urpes rascant
jo també una punta de paper d’estovalles
on hi ha escrit «per molts anys»
amb estrelletes d’oli.

L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA

Dormo deu hores,
recomptes paral·lels.
Retardo tant com puc el moment de
baixar
els quatre pisos estrets d’escala infame.
Tanco amb clau fent les tres voltes,
amb contrapunt de cadeneta.
Em llevo amb les mans encarcarades
d’aquest fred de pis sobrevalorat.
La boca cada dia em put més
i no hi ha fluor que ho amansi.
No em tenyeixo.
Guardo els bitllets dins sobres reciclats.
Per sopar, mitja magdalena
sucada amb tel de llet
com qui protegeix records.

A la caixa per pagar una dona m’etziba
«es que son noventa y seis años ya».
I sense el cabàs de l’edat
també que passi, no tinc pressa.
M’ha visitat la veu aguda de la iaia dins l’orella
i a la mirada, un altre tel.
Em fixo en les nostres compres:
iogurts, llet, ous, galetes.
Tant de bo ens separés un paquet de condons!
Però se’m caduquen,
com els iogurts, la llet, els ous i les galetes.

El proper matí entre setmana
davant les neveres dels làctics
li donaré el meu telèfon fix.