Terres de l'Ebre és l'obra més coneguda de Juan Arbó, una novel·la en la qual descriu la situació dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen en una terra poc agraïda i dura, envoltats de la fatalitat i la solitud, que condueixen a la destrucció, i en la qual transforma les seves experiències personals i comunitàries en ficció. Terres de l'Ebre és la història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del segle XIX per l’acurada tècnica narrativa i la introducció d’una transcendència existencial en la temàtica.