Al llarg de la seva vida el va anar revisant i, de fet, disposem de tres versions diferents del poemari: a més de la del 1906, es va editar el 1928 i el 1957. A Els fruits saborosos, Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme: una certa Grècia ideal com a model d'una estètica entre el classicisme i el popularisme mediterrani.