"El Robert seu al Portal de l'Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d'apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls. El cor se'm dispara.Vint anys.El so de l'harmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d'una banda de dixieland.Reculo i aprofito l'entrada d'una botiga per observar-lo amb prou calma.La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer.La inquietud em paralitza." Si voleu més informació, no us perdeu la pàgina del Facebook de L'últim dia abans de demà.